Gastronomia

L’excel·lent gastronomia de l’àmbit del Penedès és el fruit d’un acurat procés que compta amb uns productes de merescuda reputació i prestigi. El Gall i la Gallina penedesenca és el producte autòcton més distingit per les seves característiques i qualitat; el fet de ser criats en unes condicions molt diferents a la d’altres pollastres i gallines, fa possible que el resultat final sigui una carn gustosa, melosa i molt preuada pels restauradors i consumidors en general. La carn del Gall del Penedès és de color roig-morat, recorda la de les aus de caça, i el seu sabor és melós i consistent. 

Les 7 raons per consumir Gall del Penedès

Quan s’escull un aliment amb distinció IGP, més enllà de tenir la informació de qui l’ha produït, també es dóna a conèixer la traçabilitat que ha portat l’aliment del camp a la taula.

- Pertany a una raça autòctona catalana criada al Penedès.

- El seu creixement és més lent i natural, no industrial, d’entre 15 i 22 setmanes, i es realitza en petites unitats de creixença.

- La carn és més feta i per tant més saborosa, a causa d’una criança més llarga en règim de llibertat.

- Té una musculatura amb més proteïnes i un baix contingut de greixos.

- La carn és molt sucosa; destaca per la seva tendresa i la baixa fibrositat.

- Els ossos són consistents i més saborosos a l’hora de fer brou; aporten més proteïnes.

- El greix és més saludable, té un percentatge més elevat d’àcids grassos insaturats, i està més repartit i infiltrat a la carn.

Maridatge del Gall i el vi del Penedès 

Tot i que el Gall del Penedès pot tenir molts tipus de cocció, el més habitual és el rostit tradicional. Per als rostits, escolliríem preferentment vins de les varietats Merlot (que aporta una gran corpulència  tànnica) o Ull de llebre (que destaca per la seva moderada acidesa afruitada i per la perspectiva aromàtica). Amb les dues varietats es produeix un maridatge excepcional, tot i que els vins haurien de ser elaborats amb semicriança o amb un lleuger pas per bóta. No es descarta però el maridatge amb un Cabernet Sauvignon.

 

Per altres tipus de plats, com per exemple un “mar i muntanya” o un “escabetxat”, es podria experimentar un toc més atrevit amb la varietat Syrah, que confereix als vins més corpulència, un color intens i perfums lleugers, especialment de violeta.

 

Finalment, ens quedaria el repte dels contrastos mitjançant el maridatge amb la varietat autòctona que dona la tipicitat als vins blancs de la DO Penedès: el Xarel·lo: En aquest cas, s’hauria de maridar el Gall del Penedès amb vins criats o envellits en bóta, que aportarien una consistència més carnosa, amb sensacions equilibrades i totalment essencials.