La raça de gallines penedesenca. Apunt històric

Des de temps immemorials la pagesia de les comarques penedesenques, i com a complement a la seva activitat principal (cereal, horta, vinya...), s’ha dedicat a la criança i engreix d’una raça d’aviram autòcton, amb unes propietats físiques molt determinades i, per damunt de tot, productora d’una carn molt característica pel seu color, suavitat i sabor: el Gall i la Gallina del Penedès. En alguns moments d’aquesta dilatada història es va arribar a la pràctica extinció d’aquesta raça provocada per l’aparició d’aviram importat de l’estranger, de més producció i amb l’esquer de millors beneficis.

Els primers intents de potenciar i millorar les races del país tenen lloc a principis del segle passat, promoguts per la Mancomunitat de Catalunya. L’origen documentat data del 1928, quan el professor M. Rossell i Vila, fa una crida a la tipificació i promoció de la raça, caracteritzada per la posta d’un ou de closca marró rogenc molt intens L’any 1932, l’avicultor Josep Montserrat, de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) iniciava uns treballs de selecció sobre les gallines del Penedès, en col·laboració amb el també avicultor Josep Milà, del municipi veí d’Avinyonet. És així com, el 1934, aconseguien la fixació de les coloracions Negra i Blanca, les quals van prendre el nom genèric de vilafranquines.

 

No es fins als principis de la dècada dels vuitanta que es reprèn de nou la recuperació de la raça pròpia del Penedès, una tasca encomanada al veterinari Antoni Jordà que, pacientment, va reunir exemplars i ous fecundats per les masies i mercats de Vilafranca del Penedès i municipis veïns. Després de moltes incubacions, va aconseguir una colònia de 250 reproductores, de plomatges diversos però amb la característica comuna de seguir produint aquell ou tan peculiar. A partir d’aquest treball inicial, l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció del genetista Amadeu Francesch Vidal, defineix i tipifica les característiques de la raça de Gall i Gallina del Penedès.

L’any 1988 la població inicial va quedar estructurada en quatre varietats: Negra, Aperdiuada, Blat i Barrada. Uns anys més tard, després d’uns treballs de millora genètica, també portats a terme a l’IRTA i dirigits per Amadeu Francesch, partint de la varietat negra se n’obtenia una nova variant dita “negra millorada”, destinada a la producció d’una carn amb la mateixa qualitat que la de la tradicional, però més rendible. Aquesta ha resultat la variant més criada  i reconeguda amb la IGP, la que ens permet poder gaudir de l’excel·lent sabor i qualitats addicionals.